Més sobre l’efecte cautelar de la sol·licitud de suspensió de deutes tributaris

Si fa uns dies ens fèiem ressò de la sentència del Tribunal Suprem de 27 de febrer de 2018, on l’Alt Tribunal sembla donar per resolta la qüestió de si sol·licitada per l’obligat tributari la suspensió de l’execució d’un deute tributari que ha impugnat, en via judicial, o davant òrgans econòmic-administratius, o fins i tot, en el mateix recurs de reposició davant l’Administració autora de l’acte, pot l’Administració, sense resoldre i notificar prèviament la sol·licitud de suspensió, dictar providència de constrenyiment i continuar amb els embargaments i actuacions executives, he de referir-me avui al pronunciament del TEAC de 28 de juny de 2018 (REVA /66382015) on, aprofundint en la mateixa línia, considera que la suspensió cautelar concedida amb la sol·licitud de suspensió inicial del contribuent, ha de mantenir-se fins a la resolució de l’incident pel Tribunal Econòmic-Administratiu competent.

Destaca per la seva enorme claredat i sentit de la justícia material del total sistema impositiu l’argument que, d’una altra manera, es faria de millor condició al que demana la suspensió amb dispensa, total o parcial, de garanties que al que demana la suspensió aportant o oferint garantia pel total del deute, encara que la mateixa pogués ser discutida per l’Administració tributària.

Otros Artículos

Leave A Reply