Efecte cautelar de la sol·licitud de suspensió de deute tributari

Recentment, el Tribunal Suprem, en sentència de 27 de febrer de 2018, sembla donar per resolta una qüestió d’extraordinària importància per als contribuents i un cavall de batalla en la lluita habitual amb les Administracions tributàries, sobretot local, autonòmica, però també estatal.

La qüestió plantejada és, si sol·licitada per l’obligat tributari, la suspensió de l’execució d’un deute tributari que ha impugnat, en via judicial, o davant òrgans econòmic-administratius, o fins i tot, en el mateix recurs de reposició davant l’Administració autora de l’acte, l’Administració pot , sense resoldre i notificar prèviament la sol·licitud de suspensió, dictar providència de constrenyiment i continuar amb els embargaments i actuacions executives.

La solució a aquest assumpte és absolutament essencial doncs d’una altra manera es feia en moltes ocasions insuportable econòmicament als ciutadans el manteniment dels recursos, davant la voracitat executiva de l’Administració. Com sempre, l’efecte perniciós, beneficiant als contribuents amb capacitat financera, enfront dels menys capacitats.

El Tribunal Suprem en la citada sentència, reiterant ja el posicionament d’anterior STS de 28 d’abril de 2014 resol que “l’Administració no pot iniciar la via executiva en tant la decisió sobre la suspensió depengui dels òrgans econòmic-administratius. El mateix cal dir en els supòsits en què la sol·licitud de suspensió es produeixi en via judicial”, amb el que caldrà esperar l’Acte resolutori.

Òbviament, es tracta d’una qüestió que requereix la correcta i adequada actuació d’un professional de l’Advocacia.

Otros Artículos

Leave A Reply